divendres, 6 de desembre del 2013

Com començar



ESTRET DEL LLIBRE : “TOT PENSANT RECURSOS PER A L’EDUCACIÓ INFANTIL “(Irene de Puig/Angèlica Sàtiro).



COM ES COMENÇA.Crear un clima per pensar,crear un ambient.

Crear un ambient,un clima per pensar constructivament. És  important potenciar un clima afectiu a l’aula,de confiança mútua,amb una garantía de respecte i tolerancia per tots els punts de vista i opinions. Hem d’assegurar aquesta atmosfera per poder treballar de forma relaxada i efectiva. Aconseguir cert clima,un estat de calma,de quasi semirelax. Un ambient càlid de serenitat,ajuda a crear aquesta atmosfera propícia a la meditació.
Hi ha moltes maneres de crear aquest ambient,cadascú el crearà segons les seves circumstàncies. Algunes recomanacions:
*Canviar de lloc,d’aula,de marc físic,això ja crea en sí mateix una expectativa. També el racó més acollidor de la clase,sobretot que sigui un lloc cómode i que ofereixi  benestar.
*Canvi de llum. Crear un ambient de llum indirecta,abaixant les persianes,o amb un fanal o amb una espelma,…
*Posar música suau que anunciï l’activitat,es pot deixar uns minuts fins que seuen i s’asserenen.
Cal procurar també que l’aula de reflexió no coincideixi amb moments de gran exitació: abans d’anar al pati,abans de sortir de l’escola.
La rutina és bona i necesària però caldrà preveure sorpreses en algunes sessions.

Situació física  a l’aula.

La disposició física també és molt important,cal que els menuts estiguin en cercle o en semicercle,de manera que es puguin veure les cares i que en enraonar es puguin dirigir els uns als altres.

El temps i el ritme.

Suggerim que es triï un temps clar,definit,per tal d’ajudar a crear rutina,a crear també un moment en que l’hàbit de pensar sigui el centre de l’activitat. Aquesta referencia estable a l’activitat de filosofía contribueix a l’aprenentatge progressiu de l’organització del temps i possibilita la capacitat d’anticipar i preveure pel fet de donar seguretat a l’infant.
Rutina i regularitat no estan renyits amb la diversitat,novetat i creativitat.
És difícil donar indicacions concretes,però com mitjana aconsellable,es recomana treballar en filosofía una vegada a la semana una hora,o bé mitja hora o tres quarts d’hora dues vegades a la semana. També depèn molt de la proposta que es faci;si s’encadenen diverses activitats del manual les sessions poden durar més,però si es limita a un exercici per sessió es pot acortar el temps. El que està bé és que hi hagi una certa rutina i contiuïtat en l’activitat.

Nombre d’alumnes.
És bo que el nombre d’alumnes sigui l’adeqüat,ni pocs ni massa.Entre 15 i vint és un bon nombre. Si n’hi ha més és molt difícil mantener l’atenció i fins i tot costa de controlar el procés de cada infant.

Les regles del joc.

Es poden enunciar així:

1.QUAN VULGUIS PARLAR AIXECA LA MÀ.
2.NO PARLIS MENTRE PARLA UN ALTRE NIN O NINA.
3.PARLA ALT I CLAR PERQUÈ ET PUGUIN ENTENDRE.
4.PENSA EL QUE VOLS DIR ABANS DE DEMANAR LA PARAULA.
5.ESCOLTA ELS TEUS COMPANYS AMB ATENCIÓ.
6.TRACTA BÉ ELS ALTRES NINS I NINES.
7.FES PREGUNTES.


diumenge, 24 de novembre del 2013

activitats i jocs lúdics:"vegetal,com et sents?"



SESSIÓ DE FILOSOFIA, "COM ET SENTS?"

Activitats i jocs lúdics: "Vegetal,com et sents?"

ACTIVITAT CENTRAL: a partir de dues imatges del llibre,els alumnes han d'interpretar el que hi veuen.

DESTINATARIS: infants a partir de 3 anys.

DURADA: 45 minuts aproximadament.

MATERIAL: Llibre "Vegetal, com et sents?" 

Autor: Saxton Freymann y Joost Elfefers
Ed. Tuscania Editorial

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:  alumne (A).

LÀMINA 1.-Llimones

A: està trist porque sus hermanos no le dejan jugar.
A: al de la cara triste le duele la cabeza y los bebés quieren jugar.
A: están contentos porque no le dejan jugar.
A: ese limón tiene cara de triste porque sus amigos no le dejan jugar.
A: està trist porque no le dejan sitio.
A: està trist perquè no juguen amb ell.
A: porque no té lloc per jugar,sólo tiene uno pequeño que no va a caber,ells saben comptar i ell no en sap.
A: està triste y los otros contentos,y està sucio aquí y en la nariz.
A: está trist porque está solo
A: sabes porque plora? Porque los otros limones se ríen de él.

LÀMINA 2.-Porros



  
A: todos están contentos y otro no,porque ellos ser ríen del que está llorando porque quiere un amigo


A: todo están contentos y el otro no porque no le dejan jugar
A: està trist porque a él no le gusta jugar con ellos y ellos están contentos porque quieren tener el pelo largo.
A: hay uno que está triste porque tiene el pelo largo y los otros no.
A: els que estan contents tienen el pelo corto i el que està trist tiene el pèl larg.
A: está triste,tiene el pelo de árboles y por eso está triste.
A: a él no le dejan jugar porque tiene el pelo largo.
A: porque los otros ya se lo han cortado,él no porque es una chica.
A: sus amigos no le dejan jugar porque tiene el pelo largo y ellos no.
A: está llorando porque le ha crecido el pelo.
A: tiene el pelo salido y está llorando.
A: es muy feo y se ríen de él por el pelo.

A partir de les interpretacions dels infants,crear una petita conversa,demanant si qualque vegada s'han sentit diferents com el del cabell llarg,si s'han sentit sols com la llimona,tristos...,etc.

REPRESENTACIÓ: fer un dibuix de les llimones o del porros.





                                        I TU,CÓM ET SENTS?



dissabte, 23 de novembre del 2013

activitats i jocs lúdics,"experiment aigua i sucre"



SESSIÓ DE FILOSOFIA,EXPERIMENT “AIGUA I SUCRE”

ACTIVITAT CENTRAL:

Omplim un pot de vidre transparent amb aigua tèbia i després hi posem tres cullerades de sucre i ho remenam fins que es desfaci. Una vegada desaparegut el sucre,demanam què ha passat.
Induirem els infants a pensar i enraonar per finalment establir conclusions.

DESTINATARIS: infants des de 3 anys.

DURADA: 45-60 minuts aproximadament.
                                                                                                          
MATERIALS:
Un pot de vidre transparent amb aigua tèbia.
Un altre pot amb sucre
Una cullera
Guixos de colors
Cartolines negres

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ: 

Mestra (M); Alumne(A).

Mostram el pot de vidre amb l’aigua tèbia.

M: Què pensau que és això? / Tots: aigua.
M: com ho sabeu que és aigua?
A: perquè l’aigua és d’aquest color.
M: Quin és aquest color?
A: gris
M: és transparent,perquè si miro a través del vidre et puc veure. Si tirem una cosa dins de l’aigua la podem veure? sí, perquè és transparent.

Ara els alumnes es van passant el pot de vidre (tancat) amb l’aigua tèbia.

M: com està l’aigua? / A: calent
M: crema? / A: no
M: està freda? / A: no
M: i com es diu si no és freda ni calenta,l’aigua? / A: calenteta
M: bé,però hi ha una paraula millor per dir si una cosa no és grossa ni petita…
A: mitjana!
M: molt bé! i per l’aigua ni freda ni calenta?  / A: templada!
M: molt bé! TEMPERADA O TÈBIA!

Ara mostram un altre recipient (obert) amb el sucre.



M: i això què pensau que és? / A: sal / A: sucre / A: oli / A: farina
M: d’aquestes 4 coses que han sortit,l’oli de quin color és? / A: groc
M: I això que tenim aquí és blanc,pot ser oli,sí o no? / A: no
M: ara ens queden tres de color blanc,la farina té granets com això que tenim al pot?
A: no
M: doncs això que tenim al pot no és polseta,té com granets brillants,així que ara ens queden dos blancs els dos amb granets (sal i sucre),jo no sé que hi ha al pot,com ho podría saber si és sal o sucre?
A: pensant / A: posant el cervell a pensar / A: ensumant
M: molt bé!anam a ensumar a veure si ens dóna una pista.
Després d’ensumar…
M: fa olor? / A: no
M: doncs,l’olfacte no ens ha ajudat…
A: tocant
M: molt bé!anam a tocar,només el tocarem i pensarem a veure si ens dóna pista de si és sal o és sucre.
A: Sucre / M: per què ho has sabut? / A: perquè a ca meva és igual el sucre

Un nin per instint anava a tastar el sucre i abans de que ho faci li demàn que ens conti aquesta IDEA que ha tingut,què anava a fer…

A: a probarlo con el dedo

Ara el tastam tots.

A: és sucre
M: per què saps que és sucre? / A: perquè és dolç.
M: i com és la sal? / A: salada.

Ara fem una llista de coses salades i de coses dolces.
Després fico tres cullerades de sucre al pot de vidre (sense remenar) i deman als alumnes:



M: on és el sucre? / Tots: abaix

Agafo la cullera i remeno l’aigua a consciència (el sucre ha de desparèixer). 



M: on és ara el sucre? / A: ha desparegut! / A: s’ha mesclat amb la cullera
A: no está en ninguna part / A: has hecho magia / A: está arriba / A: està enmig
M: no hi és adalt ni tampoc al mig mirau-ho
A: s’ha anat,s’ha mesclat amb l’aigua,l’aigua l’ha atrapat.
M: molt bé! S’ha mesclat. Recordau com estaba l’aigua?  l’aigua temperada ha desfet el sucre i s’ha mesclat amb l’aigua.
M: com estarà aquesta aigua si la bebem ara?normal,dolça o salada?
A:salada / A:normal / A: dolça
M: dolça!perquè  hi hem posat tres cullerades de sucre!(es pot tastar l’aigua)

També es pot tenir un pot de sal per tastar i comparar amb el sucre,a la vista,el sucre és més brillant.

REPRESENTACIÓ:

Fem un dibuix lliure en les cartolines negres amb els guixos de colors banyats amb aigua i sucre.

Aquesta activitat treballa:

-L’adquisició de la segona llengua
-Habilitats de recerca: endevinar,formular hipótesis,observar…
-Habilitats de raonament: donar raons,buscar causes,…
-Habilitats de conceptualització: posar exemples de coses salades i dolces,conceptes nous (temperada,transparent,desfer…)
-Habilitats de comunicació: expressió oral,expressió plàstica.