QUÈ ÉS FILOSOFIA 3/18?

    Programa: Juguem a pensar    

    Manual del professor: Tot pensant

Nivell educatiu: Educació infantil              

    A. Sátiro / I. de Puig
   

El projecte FILOSOFIA 3/18 és un currículum ampli i sistemàtic que té com a objectiu reforçar les habilitats del pensament dels estudiants, partint de la filosofia com a disciplina fonamental.

Consisteix en un conjunt de programes que, aplicats des dels 3 als 18 anys, enforteix la capacitat reflexiva. Es tracta d’un projecte que concreta el desig general d’ensenyar a pensar i pretén desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a fer-los més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-los en la raonabilitat per a la participació en un món democràtic.

Mitjançant un mètode particular d’aprenentatge que anomenem  «comunitat de recerca», té com a finalitat principal reforçar les habilitats de pensament a l’escola en l’educació infantil, primària i secundària, amb l’objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement per si mateixos des d’una perspectiva democràtica. Però, què significa “pensar per si mateixos des d’una perspectiva democràtica”?

La filosofia, com a disciplina humanística més adequada, n’és el mitjà i la finalitat, perquè a través del seu contingut i del seu mètode permet a l’estudiant de reflexionar sobre aquells temes que, latents en totes les matèries, no són tractats a l’escola.

Però, com podem ajudar als infants amb això de pensar? Doncs, a través d’uns grans blocs d’habilitats de pensament: habilitats de recerca (observar, fer hipòtesis, destriar, imaginar...), habilitats de raonament (trobar el moment, justificar, donar el per què, argumentar..), habilitats de conceptualització (extreure, detectar l’ambigüitat...) i les habilitats de traducció (passar d’un codi a l’altre, és a dir, puc tenir una idea però la puc dir, la puc dibuixar o la puc ballar).

I, com ajudar-los a treballar aquestes habilitats? Cal en-raonar. Això exigeix no només parlar, sinó també intercanviar. És parlar amb sentit, parlar amb seny, amb el cap. La idea principal és ajudar als infants a saber escoltar i a ser més dialogants.

 

Per altra part, es pot ensenyar als nens i nenes a pensar millor. Els infants tenen capacitat d’aprendre, tot i que no tots tenguin la mateixa, tots poden millorar, i cal que tenguin consciència d’aquesta millora.  Han d’aprendre a pensar millor des de la lògica i l’ètica: han de ser més clars en el discurs, han de tenir una lògica més verbal, entendre el que és bo i el que és dolent, tant per ells com pels altres. 

El fet de que aquest treball s’hagi de fer de manera individual, és a dir, “per si mateixos” com diu la frase, ens fa veure que els infants han de ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge. L’autonomia, l’autoconeixement i l’autoestima influeixen en el seu desenvolupament. La idea d’autenticitat és molt important, ja que no és el mateix l’efecte que fa un objecte real sobre un individu que un succedani. És important que els materials amb els que hem de treballar siguin reals, autèntics.

I per acabar, si volem una societat democràtica s’han de tenir ciutadans democràtics. La democràcia no és natural, ja que sovint hi ha autoritarismes. L’escola és el lloc ideal treballar aquest model de ciutadà. Els infants han de valorar el treball en grup, han de saber que dissentir els pot fer créixer, i, per això, el respecte, la tolerància i el pluralisme són fonamentals. 

“La tradició filosòfica ha treballat sempre un cos específic de conceptes que han estat considerats importants per a la vida humana o rellevants per al coneixement humà. Exemples d’aquests conceptes poden ser: justícia, veritat, bondat, bellesa, món, identitat personal, temps, amistat, llibertat i comunitat”. 

M.Lipman Filosofia a l’escola.